UP

El principi de la pel·lícula són 10 minuts molt complets en els quals veiem tota la vida del Sr. Friedriksen, un home que desde la seua infància ha tingut un somni, imitar al seu ídol. A aquesta part es veu com trova a la que serà la seua esposa, Ellie, comparteixen les mateixes aficions i explica tota la seua vida amb trossets de esdeveniments, joves, matrimoni, la seua casa, moments feliços, moments tristos, adults, problemes,... i a Carl quedant tot sòl després de la mort de Ellie. A partir d'eixe moment la pel·lícula narra des de quan Carl es vell i ja no té esposa. El veïnat ha canviat i al voltant de la casa es construeixen grans gratacels, l'amo de la construcció vol comprar la casa, fins que un accident porta a un altercat que provoca que Carl haja de mudar-se a un asil d'ancians. Així que forçat a abandonar la casa, decideix dur a terme el projecte que va planejar amb la seua esposa de portar la casa a les "catarates paradís", a Sud-amèrica. Era el projecte des de la seua infantesa. De fet, quan ell per fi va comprar els bitllets per viatjar a Sud-amèrica, la seva dona caigué malalta i finalment va morir, tornant-li el llibre d'aventures, aquell que contenia el projecte d'anar a viure a les "cararates paradís".

Per dur-ho a terme lliga milers de globus per la xemeneia de la casa i la fa volar quan els infermers venen per ell a portar-lo al asil. Quan ja està en l'aire, s'adona de que Russell, un petit explorador que només havia acudit al seu jardí per ajudar-lo, està al portxe. El Sr. Friedriksen lamenta que haurà d'interrompre el viatge per deixar a Russell... però una tempesta els atrapa. Després de la tempesta es donen compte de que han arrivat a les catarates. Però la casa està del costat equivocat del precipici, aleshores comença l'aventura de portar la casa fins a l'altre costat. Es veuen embolicats en la persecució d'un au, i ha de decidir entre portar la casa al seu lloc final o ajudar a salvar l'au en qüestió, a la qual Russell ha adoptat com mascota, en una quantitat de aventures que impliquen la traició del qual havia sigut el seu ídol des que era petit.

 Quan al final la casa és al seu lloc, l'ancià revisa l'àlbum de retalls de la seva dona, i en les pàgines en blanc troba que ella va pegar fotografies del seu matrimoni, deixant-li saber que el propòsit no era portar la casa fins a la cascada, sinó el trajecte mateix, i el trajecte va ser el seu matrimoni, el constant estalviar per concretar el somni, tot el que junts van compartir.

Little Miss Sunshine (sinopsi).

La setmana passada vam a acavar de vore a classe de atenció educativa la pel·lícula "Pequeña Miss Sunshine". Aquesta es la meua petita descripció del que tracta la pel·lícula:

Aquesta pel·lícula entra de ple a l'història d'una família d'Albuquerque molt peculiar. L'avi esnifa cocaïna i solta paraulotes, el pare és un fracassat i es creu un triomfador, la mare no dòna abast amb el manteniment de la seua família, l'oncle s'està recuperant d'un intent de suicidi al ser traicionat pel seu novio, el fill adolescent somia amb ser pilot i porta 9 mesos sense parlar. I Olive, la filla petita, vol arrivar a ser reina de la bellessa. Gràcies a un cop de sort, la conviden a participar en un concurs de bellesa per a xiquetes anomenat "Petita Miss Sunshine", a Califòrnia. L'acompanya tota la família, amuntegats a una furgoneta, fan un viatje ple d'inesperades sorpreses. Arriven a Califòrnia i el resultat que aconsegueix la xiqueta al concurs no és el que s'esperaven però s'adonen de que aquest viatge els ha ensenyat i els ha unit.

La ola

La pel·lícula transcorre a Alemanya, actualment. A un institut, durant una semana en la que s'han de fer projectes polítics, al professor d'institut Rainer Wenger se li ocorre la idea d'un experiment que explique als seus alumnes quin és el funcionament dels governs totalitaris. Comença així un experiment, encara que dues alumnes no estàn d'acord i fan tot el possible per boicotejar el projecte. En uns dies, el que comença amb la idea de disciplina i el sentiment de comunitat es va convertint en un moviment reial: LA OLA. Quan passen dos o tres dies, els alumnes comencen a tractar-se malament i a amenaçar-se entre si. Quan el conflicte finalment arriba a ser massa violent, el professor decideix no seguir amb l'experiment, però ja és massa tard, LA OLA s'ha descontrolat...

Uniforms a l'institut. Sí o no?

Aquest debat ix a partir de la pel·lícula La ola, de la cuàl parlaré a la propera entrada.
Jo tinc dos opinions sobre si m'agradaría portar uniform o no. Per una part m' agradaría perque no tindría que pensar en que posar-me ni preocuparme per tindre que preparar-me la roba adecuada per al meu gust, a més tota la roba sería per als caps de setmana o per a fora de l'institut. I a més a l'institut ningú es podría burlar ni riure de altra persona perque anara vestida de forma original o diferent, ja que tots aniríem iguals, no hi hauría tantes diferències. Però per altra part no m'agradaría ja que (depén de l'uniform, clar) solen ser lletjos i incómodes (les faldes o pantalons, les camises, les sabates,...), a més no podríem tindre llibertat de anar com volem, sería aborrit també anar tots iguals.
En definitiva, pense que tinc més arguments en contra que a favor, així que per la meua part: NO A L'UNIFORM!

"Los chicos del coro"

Fa una semana vam vore a classe la pel·lícula "Los chicos del coro". A continuació escriuré una sinopsi i unes línies parlant dels temes dels que tracta la pel·lícula, però sense posar exemples directes amb ella.




Aquesta pel·lícula està ambientada als anys 40, a França. Tracta sobre un professor de música a l'atur, Clément Mathieu, que entra a treballar com a vigilant en un reformatori. A aquest reformatori el director obliga als que treballen allí a tractar malament als xiquets que hi ha internats, ja que pensa que no tenen remei. Però quan els xiquets fan alguna gamberrada en presència del vigilant ell sent compassió i mai els castiga, per aixó ells acaven fent-li cas. Clément Mathieu es dòna compte de que els xiquets tenen potencial per a la música, i forma un cor, encara que el director sempre posa problemes. Els xiquets van educant-se i canviant conforme va avançant el curs, ja que el fet de cantar els agrada.

La meua reflexió:


A aquesta pel·lícula es reflexa que sols un pocs adults tenen la suficient inteligència per a tractar amb gent problemàtica. S'ha de saber quan posar-se seriós i quan no. Es reflexa com els menys qualificats es guanyen l'autoritat i el respecte, i com els més inteligents mai són premiats i no es tenen en compte.