A la composició poden observar a una dona de diners, asseguda
al que pareix un clar d’un bosc, amb un mur mig derruït darrere d’ella, amb un
gosset dormint a les seues cames i el que pareix un dels seus criats oferint-la
un para-sol per a protegir-la del sol. La dona també porta un ventall per a
llevar-se el calor, encara que està tancat.
Ara sí,
intentant mirar la pintura amb ulls matemàtics puc dir el següent:
La dona està
representada a un triangle, en el qual a la part de dalt, just a la boca de la
dona, es creuen dos diagonals determinades una per la direcció que fa la mirada
del criat, i l’altra per la direcció que determina el mur de l’esquerra i la
posició en la que el criat porta el para-sol. A més, veient que el criat
col·loca el para-sol d’eixa forma concreta, podem deduir que també el sol venia
en eixa direcció, així que tindríem una altra diagonal, els rajos de sol. La
diagonal del mur, del para-sol, i dels rajos de sol és la mateixa, com podem
vore si dibuixem totes les línies. Per últim, si continuem aquesta diagonal,
podem vore que també passa just per baix d’on el criat té col·locada la mà, i
si continuem fins al final del quadre veiem que arriba just al cantó inferior
dret del quadre:
Amb tot alló puc determinar que el centre d’interés del
quadre és la cara de la dona, concretament la seua boca. L’autor ho va
determinar d’aquesta forma, supose, per a que el centre d’atenció màxim del
quadre fòra la cara de la dona, ja que totes les diagonals arriben a eixe punt.
Una altra dada
que puc treure del quadre és la posició que té el braç amb que la dona agafa el
ventall, si ens fixem bé podem apreciar que està més o menys a la mediatriu del
costat esquerre del triangle.
I aixó és tot
el que he pogut deduïr mirant el quadre, segurament hi ha moltíssims més
detalls, però aquests són els que jo, no sense esforç, he trovat.
