Triangulació de Delaunay: xarxa de triangles que compleix la condició de Delaunay, la condició es que la circumferència circumscrita de cada triangle de la xarxa no ha de contindre cap vèrtex d'un altre triangle.
Polígons de Thiessen/Diagrames de Voronoi: construcció geomètrica que permet construir una partició del plà euclidià. S'usen per a l'analisi de dades meteorològiques o per determinar àrees d'influència.
Mosaic: partició del pla en trossos per a que quan tornes a juntar els trossos queden com el polígon inicial, sense cap buit.
Polígon: figura geomètrica plana.
Mediatriu: (d'un segment AB, per exemple) lloc geomètric dels punts que són equidistants als dos extrems A i B. Aleshores, la distància de la mediatriu a A és la mateixa que a B.
Circumcentre: (al triangle) punt on es tallen les mediatrius dels seus costats. A partir d'aquest punt es pot fer la circumferència circumscrita al triangle.
Envolupant convexa: Donat un conjunt de punts en el pla, l'envolupant convexa és el subconjunt de punts que formen un polígon convex que envolta tots els altres punts.
Distància euclidiana: En matemàtiques, la distància euclidiana o euclidiana és la distància "ordinària" (que es mesuraria amb un regle) entre dos punts d'un espai euclidià, la qual es dedueix a partir del teorema de Pitàgores.
La creació d'un mosaic és un art molt antic. S'han trobat obres de mosaic en jaciments arqueològics de Mesopotàmia. S'emprava en tot el món antic per a la decoració d'interiors.
Els mosaics es fan amb una partició del pla, de forma que si tú fas un polígon, el trenques en troços i juntes totes les parts et donarà el mateix polígon, sense cap forat per enmig, com si fòra un puzzle.
Un mosaics es relaciona amb la triangulació de Delaunay per aixó mateix, els diagrames de Voronoi també son particions del pla en un ordre lògic per a que no quede cap buit entre els triangles.
La pel·lícula transcorre a Alemanya, actualment. A un institut, durant una semana en la que s'han de fer projectes polítics, al professor d'institut Rainer Wenger se li ocorre la idea d'un experiment que explique als seus alumnes quin és el funcionament dels governs totalitaris. Comença així un experiment, encara que dues alumnes no estàn d'acord i fan tot el possible per boicotejar el projecte. En uns dies, el que comença amb la idea de disciplina i el sentiment de comunitat es va convertint en un moviment reial: LA OLA. Quan passen dos o tres dies, els alumnes comencen a tractar-se malament i a amenaçar-se entre si. Quan el conflicte finalment arriba a ser massa violent, el professor decideix no seguir amb l'experiment, però ja és massa tard, LA OLA s'ha descontrolat...
Aquest debat ix a partir de la pel·lícula La ola, de la cuàl parlaré a la propera entrada.
Jo tinc dos opinions sobre si m'agradaría portar uniform o no. Per una part m' agradaría perque no tindría que pensar en que posar-me ni preocuparme per tindre que preparar-me la roba adecuada per al meu gust, a més tota la roba sería per als caps de setmana o per a fora de l'institut. I a més a l'institut ningú es podría burlar ni riure de altra persona perque anara vestida de forma original o diferent, ja que tots aniríem iguals, no hi hauría tantes diferències. Però per altra part no m'agradaría ja que (depén de l'uniform, clar) solen ser lletjos i incómodes (les faldes o pantalons, les camises, les sabates,...), a més no podríem tindre llibertat de anar com volem, sería aborrit també anar tots iguals.
En definitiva, pense que tinc més arguments en contra que a favor, així que per la meua part: NO A L'UNIFORM!
