L'home de Vitruvi, de Leonardo Da Vinci.

D'acord amb les notes del propi Leonardo a l'Home de Vitruvi s'hi donen aquestes relacions:

• Un palmell equival a l'amplada de quatre dits.
• Un peu equival a l'amplada de quatre palmells (12 polzades).
• Un avantbraç equival a l'amplada de sis palmells.
• L'alçada d'un home són quatre avantbraços (24 palmells).
• Una passa és igual a un avantbraç.
• La longitud dels braços estesos (envergadura) d'un home és igual a la seva alçada
• La distància entre el naixement dels cabells i el mentó és un dècim de l'alçada d'un home.
• L'alçada del cap fins el mentó és un vuitè de l'altura d'un home.
• La distància entre el naixement dels cabells a la part superior del pit és un setè de de l'alçada d'un home.
• L'alçada del cap fins al final de les costelles és un quart de l'alçada d'un home.
• L'amplada màxima de les espatlles és un quart de l'alçada d'un home.
• La distància del colze a l'extrem de la mà és un cinquè de l'alçada d'un home.
• La distància del colze a l'aixella és un vuitè de l'alçada d'un home.
• La longitud de la mà és un dècim de l'alçada d'un home.
• La distància del mentó al nas és un terç de la longitud de la cara.
• La distància del colze a l'extrem de la mà és un cinquè de l'alçada d'un home.
• La distància del colze a l'aixella és un vuitè de l'alçada d'un home.
• La longitud de la mà és un dècim de l'alçada d'un home.
• La distància del mentó al nas és un terç de la longitud de la cara.
• La distància entre el naixement dels cabells i les celles és un terç de la longitud de la cara.
• L'alçada de l'orella és un terç de la longitud de la cara.
• La distància des de la planta del peu fins sota el genoll és la quarta part de l'home.
• La distància des de sota el genoll fins l'inici dels genitals és la quarta part de l'home.
• L'inici dels genitals marca la meitat de l'alçada de l'home.

Examinant el dibuix pot notar-se que la combinació de les posicions dels braços i cames crea realment setze posicions distintes. La posició amb els braços en creu i els peus junts es veu inscrita en el quadrat sobreimprès. D'altra banda, la posició superior dels braços i les dues de les cames es veu inscrita en el cercle sobreimprès. Això il·lustra el el principi que al canvi entre les dues posicions, el centre aparent de la figura sembla moure's, però de fet el melic de la figura, que és el centre de gravetat veritable, roman immòbil.