A Espanya, Grècia i América llatina el dimarts 13 es considera un día de mala sort. És clar que aquest fet no té fundaments científics, ja que hi ha gent que pot creure-ho, i gent que no.
Des de l' antiguitat el nombre 13 va ser considerat un nombre de mal auguri. A l' Últim sopar de Jesucrist, hi havia 12 apóstols, i Jesús. Es considera a Judas, el traidor, com l' invitat número 13. Aquest fet es repeteix a moltes històries religioses, on l' esperit maligne sempre és el número 13 o on hi ha 13 esperits. Al tarot aquest nombre significa la mort.
La combinació amb el dimarts té origen a la fi de l'Edat Mitjana, quan el dimarts 29 de maig de 1453 va caure la ciutat de Constantinoble. Segons sembla, el papa i les Repúbliques de Venècia i Gènova van enviar una flotilla d'ajuda a la ciutat assetjada, però aquesta cauria abans que arribessin. Quan la flota de socors anava a entrar per l'estret dels Dardanels, es van creuar amb uns pocs vaixells de refugiats que fugien de la ciutat conquerida; en preguntar quan havia caigut, aquests van respondre que dimarts. La caiguda de Constantinoble va suposar un profund trauma per a les potències cristianes, i el dia de la seva caiguda, dimarts, associat a més al déu de la guerra pagà, va passar a considerar-se de mala sort.
Dimarts és una paraula que descendeix del nom del planeta Mart, que en l'Edat Mitjana l'anomenaven "el petit malèfic" i que significa voluntat, energia, tensió i agressivitat. Mart, (o Ares segons la mitologia grega), és el déu de la guerra, per la qual cosa el dia dimarts està regit pel planeta vermell, el de la destrucció, la sang i la violència.
No hay comentarios:
Publicar un comentario