L'home de Vitruvi, de Leonardo Da Vinci.

D'acord amb les notes del propi Leonardo a l'Home de Vitruvi s'hi donen aquestes relacions:

• Un palmell equival a l'amplada de quatre dits.
• Un peu equival a l'amplada de quatre palmells (12 polzades).
• Un avantbraç equival a l'amplada de sis palmells.
• L'alçada d'un home són quatre avantbraços (24 palmells).
• Una passa és igual a un avantbraç.
• La longitud dels braços estesos (envergadura) d'un home és igual a la seva alçada
• La distància entre el naixement dels cabells i el mentó és un dècim de l'alçada d'un home.
• L'alçada del cap fins el mentó és un vuitè de l'altura d'un home.
• La distància entre el naixement dels cabells a la part superior del pit és un setè de de l'alçada d'un home.
• L'alçada del cap fins al final de les costelles és un quart de l'alçada d'un home.
• L'amplada màxima de les espatlles és un quart de l'alçada d'un home.
• La distància del colze a l'extrem de la mà és un cinquè de l'alçada d'un home.
• La distància del colze a l'aixella és un vuitè de l'alçada d'un home.
• La longitud de la mà és un dècim de l'alçada d'un home.
• La distància del mentó al nas és un terç de la longitud de la cara.
• La distància del colze a l'extrem de la mà és un cinquè de l'alçada d'un home.
• La distància del colze a l'aixella és un vuitè de l'alçada d'un home.
• La longitud de la mà és un dècim de l'alçada d'un home.
• La distància del mentó al nas és un terç de la longitud de la cara.
• La distància entre el naixement dels cabells i les celles és un terç de la longitud de la cara.
• L'alçada de l'orella és un terç de la longitud de la cara.
• La distància des de la planta del peu fins sota el genoll és la quarta part de l'home.
• La distància des de sota el genoll fins l'inici dels genitals és la quarta part de l'home.
• L'inici dels genitals marca la meitat de l'alçada de l'home.

Examinant el dibuix pot notar-se que la combinació de les posicions dels braços i cames crea realment setze posicions distintes. La posició amb els braços en creu i els peus junts es veu inscrita en el quadrat sobreimprès. D'altra banda, la posició superior dels braços i les dues de les cames es veu inscrita en el cercle sobreimprès. Això il·lustra el el principi que al canvi entre les dues posicions, el centre aparent de la figura sembla moure's, però de fet el melic de la figura, que és el centre de gravetat veritable, roman immòbil.

Curiositats de les monedes italianes.

Les monedes d'euro italianes posseeixen cadascuna un disseny únic, dedicat a honrar les obres d'art italianes més conegudes. Cada moneda va ser dissenyada per un artista diferent, de la moneda d'1 cèntim a la de 2 euros.


0,01 €


El Castell de la Muntanya, un castell del segle XIII en Apulia.


0,02 €


Mole Antonelliana, una torre que simbolitza la ciutat de Turín.


0,05 €


El Coliseu de Roma, el més famós anfiteatre romà.


0,10 €


El naixement de Venus, per el pintor Sandro Botticelli.


0,20 €


L'estàtua futurista Formes Úniques de Continuïtat en l'Espai, per Umberto Boccioni.


0,50 €


L'estàtua eqüestre de l'emperador Marc Aureli del Pujol Capitolina per Miguel Ángel Buonarroti.


1,00 €

L'home de Vitruvi, un disseny de Leonardo Da Vinci.

Per què dimarts 13?

Dimarts 13:

A Espanya, Grècia i América llatina el dimarts 13 es considera un día de mala sort. És clar que aquest fet no té fundaments científics, ja que hi ha gent que pot creure-ho, i gent que no.
Des de l' antiguitat el nombre 13 va ser considerat un nombre de mal auguri. A l' Últim sopar de Jesucrist, hi havia 12 apóstols, i Jesús. Es considera a Judas, el traidor, com l' invitat número 13. Aquest fet es repeteix a moltes històries religioses, on l' esperit maligne sempre és el número 13 o on hi ha 13 esperits. Al tarot aquest nombre significa la mort.
La combinació amb el dimarts té origen a la fi de l'Edat Mitjana, quan el dimarts 29 de maig de 1453 va caure la ciutat de Constantinoble. Segons sembla, el papa i les Repúbliques de Venècia i Gènova van enviar una flotilla d'ajuda a la ciutat assetjada, però aquesta cauria abans que arribessin. Quan la flota de socors anava a entrar per l'estret dels Dardanels, es van creuar amb uns pocs vaixells de refugiats que fugien de la ciutat conquerida; en preguntar quan havia caigut, aquests van respondre que dimarts. La caiguda de Constantinoble va suposar un profund trauma per a les potències cristianes, i el dia de la seva caiguda, dimarts, associat a més al déu de la guerra pagà, va passar a considerar-se de mala sort.

Dimarts és una paraula que descendeix del nom del planeta Mart, que en l'Edat Mitjana l'anomenaven "el petit malèfic" i que significa voluntat, energia, tensió i agressivitat. Mart, (o Ares segons la mitologia grega), és el déu de la guerra, per la qual cosa el dia dimarts està regit pel planeta vermell, el de la destrucció, la sang i la violència.