La ola

La pel·lícula transcorre a Alemanya, actualment. A un institut, durant una semana en la que s'han de fer projectes polítics, al professor d'institut Rainer Wenger se li ocorre la idea d'un experiment que explique als seus alumnes quin és el funcionament dels governs totalitaris. Comença així un experiment, encara que dues alumnes no estàn d'acord i fan tot el possible per boicotejar el projecte. En uns dies, el que comença amb la idea de disciplina i el sentiment de comunitat es va convertint en un moviment reial: LA OLA. Quan passen dos o tres dies, els alumnes comencen a tractar-se malament i a amenaçar-se entre si. Quan el conflicte finalment arriba a ser massa violent, el professor decideix no seguir amb l'experiment, però ja és massa tard, LA OLA s'ha descontrolat...

Uniforms a l'institut. Sí o no?

Aquest debat ix a partir de la pel·lícula La ola, de la cuàl parlaré a la propera entrada.
Jo tinc dos opinions sobre si m'agradaría portar uniform o no. Per una part m' agradaría perque no tindría que pensar en que posar-me ni preocuparme per tindre que preparar-me la roba adecuada per al meu gust, a més tota la roba sería per als caps de setmana o per a fora de l'institut. I a més a l'institut ningú es podría burlar ni riure de altra persona perque anara vestida de forma original o diferent, ja que tots aniríem iguals, no hi hauría tantes diferències. Però per altra part no m'agradaría ja que (depén de l'uniform, clar) solen ser lletjos i incómodes (les faldes o pantalons, les camises, les sabates,...), a més no podríem tindre llibertat de anar com volem, sería aborrit també anar tots iguals.
En definitiva, pense que tinc més arguments en contra que a favor, així que per la meua part: NO A L'UNIFORM!

Vídeos

Com es creen:

     - Triangulació de Delaunay:

     - Diagrames de Voronoi en moviment:

Polígons de Thiessen. Qué són?

Els polígons de Thiessen són un dels mètodes d'interpolació més simples, basat en la distància euclidiana. Es creen en unir els punts entre si, traçant les mediatrius dels segment d'unió. Les interseccions d'aquestes mediatrius determinen una sèrie de polígons en un espai bidimensional al voltant d'un conjunt de punts de control, de manera que el perímetre dels polígons generats sigui equidistant als punts veïns i designant la seva àrea d'influència.

Caracterització formal.

Siga P = {p1, p2, ...,pn} un conjunt de punts en el pla, una triangulació de Delaunay de P complirá les següents propietats:

Propietat 1:

- Tres punts Pi, Pj y Pk perteneixents a P son vértexs de la mateixa cara de la triangulació de Delaunay de P, si el cercle que passa pels punts Pi, Pj i Pk no conté punts de P al seu interior.

Propietat 2:

- Dos punts Pi, Pj perteneixents a P formen un costat de la Triangulació de Delaunay de P si existeix un cercle Pi, Pj a la seua circumferència i no conté al seu interior cap punt de P.

Triangulació de punts.

La triangulació és la divisió d'una superfície o polígon pla en un conjunt de triangles, amb la restricció que cada costat del triangle es reparteixi entre dos triangles adjacents.

Anàlogament es defineix una triangulació d'un núvol de punts del plànol com una partició del tancament convex en triangles. L'estructura és una família maximal de triangles d'interiors disjunts els vèrtexs dels quals són punts del núvol i en l'interior del qual no hi ha cap punt del núvol.

Triangulació de Delaunay de polígons ( Part III )

Applets. Que els podeu trobar a aquesta entrada del blog de Javi: http://elblogdematematiques.blogspot.com/2011/10/applet-de-la-triangulacio-de-delaunay.html